El vampir sense esmorzar

Quan el vampir va sortir de la classe, es va adonar que la seva mare s’havia descuidat de posar-li l’esmorzar dins de la carmanyola, així que hauria d’empescar-se-les per no passar gana.

Va mirar al seu voltant i va veure nens i nenes corrents per tot arreu. Va pensar que podria xuclar la sang d’algun nen, només una miqueta, just per a poder passar aquell matí.

Normalment caçava de nit, però va començar a passejar-se pel pati tranquil·lament. Va veure els nens que jugaven a futbol. Aquests es movien massa i era tot massa obvi.

També hi havia les nenes que parlàven a les grades assentades. Massa gent mirant, segur que era una mala idea.

Finalment, anant cap als lavabos v veure a tres nois solitaris que estaven jugant al joc de cartes de rol més popular del moment.

Estaven en el passadís que anava cap a la sala polivalent que es feia servir per la calsse d’educació física normalment.

Era un passadís fosc i solitari.

El vampir es va acostar sigilosament i es va posar a darrere d’un dels nois. Estaven tant capficats en el joc que ni el van sentir.

Va acostar-se per darrere, va clavar els seus ullals al coll d’un dels nens i va xuclar una mica de sang -la justa- i se’n va anar com si res mentres es fregava els llavis.

Dels nens que jugaven a cartes, no va semblar que ningú s’adonés de res.