Impotent com la natura

Volgueren, les ventades, dir-te que t'estimaven

i sols aconseguiren fer fressa al teu costat;

igualment jo voldria dir-te que els vents no canvien

i tu em dius amb desgana que els vents no són humans.

Volgueren, les riuades, en ses aigües banyar-te

i amb la frescor de l’aigua, suplir la teva set;

igualment jo et donava la meva vida intacte

i amb ulls en blanc sospires que l’aigua no sent res.

Volgueren, els incendis, a la nit, abraçar-te,

i amb son amor t'ornaren d'espurnes el teu cor;

igualment, al conèixer-te, vaig encendre la flama

i el foc va convertir-se en cendres de tristor.