Son etern

S'emocionen i parlen

la gent del carrer.

Gaudeixen dels últims raig

de sol estival.

Caminen de pressa, que és temps

de fer canvis,

i xafen espessa, l'estora de fulles,

dels arbres centenaris.

Sorgeixen espurnes de greu

percepció;

mirades ressonant tendresa,

opaca neu estesa...

Caminaré on m'abraci la tarda i et veuré

i, al entendre que estàs viva,

tremolaran els meus braços de vida,

i, al saber que estàs enamorada,

tremolaré d'alegria.

Em perdré en la teva immensitat quan et vegi,

i, aliè al fred de l'hivern,

existiré per estimar-te

i moriré per somiar-te

quan m'arribi el son etern...