Una espelma a l'habitació fosca

Un bosc espès i una casa al mig del bosc.

Una casa bucòlica i pintoresca.

Dins de la casa, quietud i foscor, una profunda foscor.

De sobte, unes ombres prenen força enmig de la foscor; eren les ombres projectades per l'espelma que hi havia damunt la taula de la sala.

Algú l'havia encesa? Potser s'havia encès sola...

De totes maneres, la llum tènue espurnejava tranquil·la i en silenci mentre les ombres dansaven alegrament en aquell ball de foscor i llum.

Foscor i llum, llum i foscor, tan diferents i alhora tan inseparables.